Amb esta senzilla frase sant Pau resumix l’experiència del pecat en el cor de l’home. El pecat és, abans de res, un fracàs personal. El ser humà ha sigut creat lliurement i amorosament per Déu a imatge i semblança seua i destinat a la comunió personal amb ell. Al mateix temps, Déu ens va crear amb lliure albir, és a dir, amb capacitat per a triar entre acceptar la seua oferta d’amor o no acceptar-la.
El pecat forma part de la nostra vida i és signe d’humilitat el fet de reconéixer-ho. Els sants, els grans amics de Déu, se sentien pecadors i necessitats del perdó de Déu. És veritat que, si no cometem pecats greus, en no poques ocasions, considerem que no pequem. Però, si ens parem a pensar amb deteniment, advertirem que cometem pecats cada dia.
Tots els pecats són importants perquè ofenen a Déu, que ens va crear per al bé, i ens aparten d’ell. A més, en no poques ocasions els nostres pecats recauen també sobre els altres. Pensa en la mentida, la ira, la violència, els mals gestos... Quan danyem els altres també ofenem a Déu. Recorda que el Senyor és present sempre en els altres.
No obstant això, no tots els pecats tenen la mateixa gravetat. Als més importants els diem pecats mortals perquè fan morir en nosaltres la gràcia de Déu. Als pecats més quotidians i no tan importants els diem pecats venials. Estos no ens aparten de Déu, però ens van allunyant d’ell i fan que ens acostumem al pecat i que ens semble cada vegada més acceptable.
Per descomptat que sí. Per a això Déu va enviar el seu Fill al món. Jesús de Natzaret, el Fill de Déu fet home, va donar la seua vida en la creu pels pecats de la humanitat i, amb la seua obediència al Pare, va véncer per sempre la desobediència del pecat i ens va regalar la possibilitat de viure una vida nova reconciliada amb Déu.
El mateix Crist, durant la seua vida pública, perdonava els pecats i, després de la seua resurrecció, va enviar els seus apòstols a predicar al món la conversió i el perdó dels pecats.
Per mitjà de l’Església Déu continua perdonant els pecats del món. Sobretot, el perdó dels pecats s’obté pel Baptisme. Quan som batejats, per l’aigua i l’Esperit, som netejats de tot pecat i naixem a una vida nova plena de gràcia i amistat amb Déu.
Ara bé, després de ser batejats el pecat pot fer-se de nou present en nosaltres. Per a recuperar la nostra bellesa baptismal Déu ens ha deixat molts mitjans: les obres de caritat, l’oració, l’almoina, privar-nos d’alguna cosa que ens abellix molt, i també els sagraments. En l’Eucaristia rebem el perdó dels pecats perquè fem present el rescat de Crist en la creu.
No obstant això, els pecats importants i també els que repetim sovint necessiten un remei especial: el sagrament de la Penitència.
Sempre que tenim en el nostre cor un pes gran a causa d’algun pecat important, hem d’acostar-nos a este sagrament. També quan se’ns acumulen els pecats no tan greus, perquè en la Penitència no sols rebem el perdó de Déu, sinó que, alhora, rebem el do de l’Esperit per a debilitar en nosaltres el poder del pecat i la gràcia per a regenerar la nostra vida.
Jesús ha encarregat als Apòstols i als seus successors en el ministeri apostòlic la missió de perdonar els pecats en el seu nom. Així ho mana el mateix Senyor en l’evangeli. Per això els bisbes i els seus col·laboradors, els sacerdots, administren el sagrament de la Penitència.
No ho fan per curiositat o per ser més sants, sinó com un encàrrec que han rebut del mateix Crist. A més, els confessors estan obligats sota penes molt greus a guardar secret de tot el que se’ls diu durant la celebració d’este sagrament. Tots han d’estar disponibles per a regalar-te el perdó de Déu.
En la confessió cal dir al sacerdot tots els pecats que recordes, especialment els més greus o rellevants. També aquells no tan greus. I has de fer-ho amb sinceritat, sense ocultar res al confessor. Ell buscarà sempre el teu bé i la teua pau espiritual.
El confessionari o seu penitencial és el lloc propi de l’església on el sacerdot administra el sagrament de la Penitència.
En moltes parròquies, amb motiu de l’Advent, la Quaresma o alguna festa important i per a recordar la necessitat de demanar perdó pels pecats, sol fer-se una celebració comunitària de la Penitència. Ens hi reunim per a escoltar la Paraula de Déu que ens ajuda en la nostra conversió i, després de demanar junts el perdó dels pecats, ens acostem cada u al sacerdot per a confessar els nostres pecats i rebre el perdó de Déu. Finalment, tots junts, donem gràcies a Déu pel regal de la seua misericòrdia.
El sagrament de la Penitència ens convida a un recorregut en quatre passos:
Abans d’anar a confessar-te has de fer un examen de la teua vida i demanar a Déu que t’ajude a saber reconéixer les teues ofenses i, sobretot, estar penedit del mal comés.
Has d’acostar-te a l’Església i, allí, obrir el teu cor al sacerdot, que actua en lloc de Crist, per a presentar-li amb sinceritat la teua vida i demanar perdó per tots els teus pecats. En acabant, manifesta la teua voluntat de canviar de vida i renegar del pecat.
Quan ens penedim del pecat, sentim necessitat de canviar de vida i d’arreglar el que hem fet malament. El sacerdot ens imposa una penitència com a remei del pecat i ajuda per a encaminar-nos cap a l’amistat amb Déu. És possible que el sacerdot et mane resar alguna pregària. Si la desconeixes, demana-li que t’ajude facilitant-te el text.
Déu ens concedix el perdó per mitjà del signe de l’absolució, i d’esta manera el sagrament de la Penitència arriba a la seua plenitud. El sacerdot imposa les mans damunt del nostre cap i, en nom del Senyor, ens concedix el perdó de tots els nostres pecats.