lectures de hui

En el meu primer llibre, Teòfil, vaig tractat de tot allò que Jesús va fer i ensenyar fins al dia que va ser endut al cel, després d’haver confiat la seua missió als apòstols que ell havia elegit, mogut per l'Esperit Sant. Després de la passió, se'ls presentà i els donà moltes proves que estava viu, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava de les coses del Regne de Déu. Un dia que menjaven junts, els recomanà que no s'allunyaren de Jerusalem, sinó que esperaren el compliment de la promesa del Pare que ja havien sentit dels seus llavis: «Perquè Joan», va afegir, «havia batejat amb aigua, però vosaltres, d’ací a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaren: «Senyor, ¿és que restablireu ara el regne d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra saber quins temps i quina hora ha marcat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vos vindrà damunt, rebreu una força que vos farà testimonis meus a Jerusalem, en tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits de la terra». Després de dir açò, s'elevà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara estaven mirant al cel com ell se n'anava, quan es presentaren dos hòmens vestits de blanc, que els digueren: «Hòmens de Galilea, ¿què feu ací drets mirant al cel? Este Jesús que ha sigut emportat d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera que l’heu vist anar-se’n al cel».

Germans, demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, que vos done un esperit de saviesa i de revelació per a conéixer-lo; que il·lumine els ulls del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos dona en herència als sants, i quina és la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, segons l'eficàcia de la seua força poderosa. La va desplegar quan ressuscità a Crist d'entre els morts i el va assentar a la seua dreta en el cel, per damunt de tots els principats i dels qui tenen autoritat, poder o senyoriu, i per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. Tot ho ha sotmés als seus peus, i a ell l'ha fet, per damunt de tot, cap de l'Església, que és el seu cos, plenitud del que ho ompli tot en tots.