Jornada mundial d'oració per les vocacions

Des que el papa sant Pau VI instituïra fa 63 anys la Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions, el quart diumenge de Pasqua, que és el Diumenge del Bon Pastor, som convidats a demanar al Senyor per les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida consagrada. Vos convide que en les celebracions de l’Eucaristia s’incloguen oracions per esta intenció, i a que en la predicació es recorde a les comunitats cristianes l’important que és per a l’Església el testimoniatge dels jóvens que volen entregar-li la seua vida al Senyor per a seguir-lo amb radicalitat i servir-lo amb generositat. Fa uns mesos vam celebrar en la nostra diòcesi un congrés sobre les vocacions. Tot batejat està cridat a recórrer el camí de la seua vida cristiana en clau vocacional, preguntant-se quina és la voluntat de Déu i la missió concreta que ha pensat per a cada un de nosaltres. La crida de Déu a entregar-nos als altres pot adquirir formes diverses: el matrimoni, el sacerdoci, el diaconat permanent, la vida consagrada religiosa o seglar. En la mesura en què els cristians interioritzem esta espiritualitat vocacional, floriran entre nosaltres les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada. El papa Lleó XIV, en el missatge que ha dirigit a l’Església per a esta jornada d’oració ens convida a tots (famílies, parròquies, comunitats religioses, bisbes, sacerdots, diaques, catequistes, educadors i fidels laics) “a comprometre’s cada vegada més a crear contextos favorables amb la finalitat que este do puga ser acollit, alimentat, custodiat i acompanyat per a donar fruit abundant”. El model de tota vocació és Crist. Ell és el “Bon Pastor” perquè entrega la seua vida per les ovelles. Com ens ha recordat el Papa en el seu missatge, el terme grec kalós, que habitualment es traduïx per “bo”, significa també “bell”. No és una bellesa que es percep amb criteris estètics, sinó amb els ulls de la fe, de la contemplació i de la interioritat. L’expressió fa referència “a un pastor perfecte, autèntic, exemplar, que està disposat a donar la vida per les seues ovelles manifestant d’esta manera l’amor de Déu”. Estem davant una bondat que atrau i captiva per la seua perfecció. Per això, només creant espais de silenci interior i vivint en l’amistat amb Crist es pot descobrir la pròpia vocació. En tot procés de discerniment, esta relació personal amb el Senyor ha de ser acompanyada per un seguiment espiritual que ajude a no confondre la voluntat de Déu amb els propis desitjos. Per això, si un jove sent la crida del Senyor, que ho compartisca amb algú que puga ajudar-lo a confirmar si és la voluntat de Déu. En cap història de vocació està tot programat. Respondre a la crida del Senyor és una aventura de fe que ha de viure’s des de la confiança, superant pors i incerteses, sovint també proves i crisis, però amb la seguretat que el Ressuscitat és Senyor de la pròpia història personal de cada un de nosaltres. Confiant en el Senyor és com es vencen els temors. Demanem al Senyor que els jóvens que senten la crida del Senyor no tinguen por de ser generosos amb Ell.