Descansar en el cor de Jesús

Benvolguts germans, l'evangeli de hui és un regal per a qui va cansat. Jesús diu: veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo vos faré descansar. No és una frase bonica sense més. És una invitació real. El Senyor coneix el pes que portem. Coneix el cansament del cos i el cansament de l'ànima. Coneix les preocupacions que ens furten el son i les càrregues que ningú veu. I no ens diu que ens espavilem a soles. Ens diu: veniu a mi. En la vida diària hi ha moltes persones que funcionen, però per dins estan molt cansades. Famílies que arriben justes. Persones majors que se senten a soles. Joves plens d'exigències. Treballadors desgastats. També hi ha cansaments espirituals: la rutina, la sequedat en la pregària, la sensació de caminar sense alegria. Jesús no humilia cap d'estes situacions. Les abraça. I ens proposa aprendre d'ell, que és mansuet i humil de cor. És a dir, viure sense tanta duresa, sense tanta pressa, sense voler demostrar sempre que podem amb tot. Hui la invitació és molt simple: porta-li al Senyor el teu cansament tal com és. No el maquilles. No l'amagues. Quan entrem a missa, venim a descansar en ell, a escoltar la seua Paraula i a rebre el pa que sosté. Que esta Eucaristia serene el nostre cor i ens done un alé nou.