El Senyor camina amb els desanimats

Germans, el tercer diumenge de Pasqua ens regala un evangeli molt pròxim. Dos deixebles se'n tornen a casa decebuts. Parlen, es queixen, no entenen què ha passat. Jesús s'acosta i camina amb ells, encara que al principi no el reconeixen. Els escolta, els explica les Escriptures i finalment el descobrixen en partir el pa. És un relat preciós perquè s'assembla molt a la nostra vida. També nosaltres tenim dies d'Emaús. Dies en què anem tirant, però amb el cor apagat. Dies en què ens costa resar, esperar o continuar. Dies en què pensem que allò que havíem somiat no s'ha complit. I mentres anem pel camí, el Senyor ja està prop, encara que no el notem. A voltes se'ns acosta en una paraula bona, en una persona que ens escolta, en un text de l'Evangeli, en una visita inesperada o en el silenci d'una església. El problema no és que ell estiga lluny. El problema és que nosaltres anem massa plens de pena per a reconéixer-lo. Hui se'ns convida a fer una pregària senzilla: queda't amb nosaltres, Senyor. Quan el deixem entrar, el cor torna a encendre's. La missa és precisament eixe lloc on el Senyor ens explica la Paraula i partix el pa per a nosaltres. Participem amb atenció, perquè potser hui també se'ns obriran els ulls.