El mes del Rosari

Al començament del mes d’octubre, que en la nostra tradició espiritual està dedicat a la devoció del sant rosari, i que en molts pobles ha cristal·litzat en tradicions plenes de bellesa que encara es conserven amb una gran força, a través de les que el poble cristià expressa la seua devoció a la Mare de Déu, vos vull proposar una breu reflexió sobre la importància d’esta forma d’oració per a la vida de l’Església. Sabem que estem vivint un moment de dificultats en la transmissió de la fe. Estes dificultats s’experimenten tant en el si de les famílies com de les comunitats cristianes. És important que tinguem present que, a diferència d’altres èpoques, el fet d’haver nascut en una família cristiana no assegura una continuïtat en la vivència de la fe. Hui la fe ja no es transmet per herència, per la qual cosa les famílies cristianes han de pensar que la primera vivència de la fe, que demana als pares un testimoniatge viu per a iniciar als fills en la vida cristiana i, per tant, a l’oració, s’ha de donar dins de casa. Tal vegada una de les causes del poc èxit en la transmissió de la fe als fills és que, encara que certament, els pares es preocupen que visquen la fe en la parròquia, en el col·legi o en els grups juvenils, en molts casos s’han abandonat els moments d’oració dins de la casa. L’oració del rosari en família ha sigut un instrument que ha ajudat a viure la fe en el si de les famílies, que les ha mantingudes unides i que ha ajudat a que esta es transmeta de generació en generació. Esta comunió de fe ha mantingut també a les famílies més unides. En este moment de dispersió per la presència de les noves tecnologies, que envaeixen la vida familiar i potencien la incomunicació entre els membres d’una mateixa família, la pregària familiar ajuda a una major cohesió entre ells. En la història de l’espiritualitat cristiana han existit molts mestres d’oració que han recomanat la repetició d’una breu jaculatòria com a mètode per a interioritzar uns sentiments o per a viure en unió amb Déu. L’oració no és més autèntica quan més paraules s’utilitzen, sinó quan amb més autenticitat es viu des del cor. Esta característica està també present en la pregària del Rosari. La repetició de la salutació de l’àngel i de les paraules que li va dirigir Isabel a Maria en el moment de la visitació, quan es fa des del cor, provoca en nosaltres un afecte a la Mare del Senyor, perquè ens introduïx en la grandesa del misteri de la seua persona. Quan algú estima a una altra persona no es conforma amb dir-li-ho una vegada, sinó que troba la seua alegria a expressar-li eixe amor. La repetició ajuda la interiorització i a créixer en l’afecte. La meditació dels misteris del sant Rosari, que són fonamentalment esdeveniments de la vida del Senyor, ens introduïx en el misteri de Crist despertant en nosaltres el desig de seguir-li com a autèntics deixebles seus. Sabem que la millor deixebla del Senyor ha sigut la seua Mare. Resar el rosari significa deixar-se acompanyar per Maria en el seguiment del Senyor. Qui es deixa guiar per ella no es perd en el camí. Que, per Maria, arribe a totes les famílies la benedicció de Déu.