Davant el nou curs escolar

Durant estes setmanes, en les quals comença l’última etapa del curs escolar, les autoritats, els centres escolars i les famílies comenceu a pensar en el pròxim curs. Tots teniu la responsabilitat d’oferir als xiquets i jóvens els mitjans necessaris perquè reben una educació que els ajude a créixer com a persones en totes les dimensions, i a adquirir aquells coneixements que els ajuden a descobrir la seua vocació. Perquè un sistema educatiu siga eficaç, es requerix una bona coordinació entre tots els que tenen alguna responsabilitat en l’educació dels xiquets i jóvens: els pares, els educadors —que esteu cridats a viure el vostre treball en esperit de col·laboració amb les famílies— i les autoritats, que sou servidors de la societat. Els pares són els primers responsables de l’educació dels fills. Es tracta d’un deure moral i d’un dret que naturalment els correspon. Això no significa que puguen fer el que vulguen amb ells. Tot ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, té una dignitat humana que ha de ser respectada per tots. Els pares són els primers que estan obligats a salvaguardar-la, respectant el seu dret a la vida, a un tracte respectuós i a rebre una educació que els incorpore a la vida social. Les lleis, a més de garantir este dret dels pares, han de regular les exigències acadèmiques necessàries perquè els alumnes adquirisquen els coneixements necessaris per a respondre als desafiaments científics i culturals del nostre temps. Els poders públics estan obligats a respectar el dret a la llibertat religiosa i de consciència, que no es reduïx a una tolerància o llibertat de culte. A més d’això, entre altres coses exigix el reconeixement del dret dels pares a educar als fills segons les pròpies conviccions religioses i tot el que comporta la vivència d’estes, especialment en la vida social i en el comportament moral. El dret dels pares a decidir l’orientació religiosa i moral en la qual volen que siguen educats els seus fills és una conseqüència del dret a la llibertat religiosa i de consciència. Els cristians estem convençuts que una presència de l’educació religiosa a l’escola no perjudica la convivència pública, sinó que l’afavorix, perquè una bona educació cristiana ajuda a que en la societat s’assumisquen els valors que conduïxen a una convivència basada en el respecte i en la defensa de la dignitat de totes les persones, siga el que siga la seua ideologia, religió o situació personal. L’Església, a més de recordar que a l’escola pública s’ha de respectar este dret dels pares, oferix també una proposta educativa en els seus col·legis inspirada en la fe cristiana. Amb això vol prestar un servici a les famílies i a la societat. Per això, m’atrevisc a suggerir que en estos moments valoreu el gran bé que pot suposar per als vostres fills la presència de la fe en el seu procés de formació, siga el que siga el centre en el que estudien.