Els màrtirs, amics del Senyor

El mes de març passat es van complir 25 anys de la beatificació, per part del papa Sant Joan Pau II d’un grup nombrós de màrtirs, que van entregar la seua vida per Crist durant la persecució religiosa que es va viure a Espanya en el segle XX. El pròxim 27 de setembre celebrarem una Eucaristia d’acció de gràcies en la catedral per este esdeveniment històric per a la nostra diòcesi. Desitge que esta celebració ens ajude a no oblidar la lliçó permanent que ells, tant en la seua vida com en la seua mort, ens van deixar. En la Carta als Romans Sant Pau manifesta una convicció que orienta tota la seua vida i el seu ministeri: “Estic convençut que ni mort, ni vida, ni àngels, ni principats… ni cap altra criatura podrà separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre” (Rm 8, 38-39). Déu ens ha manifestat el seu amor amb tanta claredat en el seu Fill Jesucrist, que l’Apòstol viu amb la certesa que la persecució, l’espasa o la mort no el podran separar del seu amor. Els màrtirs van ser uns autèntics amics de Déu, que van preferir perdre la vida abans que perdre eixa amistat. Per a ells ser amics del Senyor era el tresor més valuós que havien trobat en la seua vida: valia més que la pròpia vida. Per això, van afrontar la mort convençuts que el martiri no sols no els separava de l’amor de Déu, sinó tot el contrari: per la mort eixe amor de Déu i eixa amistat amb Ell arribaven a la seua plenitud i a la seua consumació. No sols no van viure la mort com a signe que Déu no els estimava, sinó que la van acceptar convençuts que era llavors quan eixa amistat amb Ell, que havien cultivat al llarg de tota la vida, es realitzava plenament. Els cristians no recordem als màrtirs amb el ressentiment de qui no vol oblidar, sinó amb gratitud: agraïm el testimoniatge d’estos germans nostres que no van afrontar la mort com una derrota, sinó com una victòria. Als ulls del món eren vençuts, però la fe ens descobrix que el màrtir no és un vençut, sinó un vencedor. Eren vencedors ja en este món, perquè no es van deixar dominar pel temor a la mort. En el martiri la fe es manifesta com una cosa més forta que la por. La seua fe es va caracteritzar per una fortalesa i una saviesa que supera el que humanament ens sembla raonable. En l’Evangeli veiem que el Senyor va anunciar als seus deixebles les persecucions, però els va dir que no es preocuparen pel que tenien de dir en el moment de defendre’s quan foren conduïts als tribunals (Mt 10, 19). Sant Agustí, en un dels seus sermons sobre el martiri de Sant Vicent (sermó 276), constata que en el juí el sant manifestava una saviesa tan gran que semblava que no era ell qui parlava i és que (afig sant Agustí), en realitat no era ell qui parlava. El mateix Senyor que havia anunciat als deixebles la persecució els havia dit també: “L’Esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres” (Mt 10, 20). Vos convide a participar en esta celebració agraint a Déu el poder de la seua gràcia que es va manifestar en la fortalesa i en la saviesa amb les quals estos germans nostres van donar testimoniatge de la fe, que no eren altres que la saviesa i la fortalesa de l’Esperit.