No s'inquiete el vostre cor

Germans, el quint diumenge de Pasqua ens porta una paraula que consola de veres: que no s'inquiete el vostre cor. Jesús sap que els seus deixebles estan confosos. Sap que venen dies difícils. I just per això els parla de confiança, de la casa del Pare, del camí que porta a la vida. No els promet una vida sense problemes. Els promet la seua presència. Això és molt actual per a nosaltres. Hi ha molts cors inquiets. Inquietud per la salut, pels fills, per la faena, per una decisió que no arriba, per una pena que s'allarga. A voltes també hi ha inquietud perquè volem controlar-ho tot i no podem. L'evangeli de hui ens recorda que la fe no lleva la realitat, però sí que canvia el lloc des d'on la vivim. Jesús no és una idea. És el camí. Quan un camina amb ell, no tot es resol de colp, però sí que sap cap a on va. En casa, en el treball, en una malaltia o en un moment de canvi, podem repetir hui esta paraula: Senyor, guia'm tu. Ell és també la veritat, perquè no enganya, i la vida, perquè no abandona. La invitació personal és clara: confiar més i angoixar-nos menys. Quan anem a missa, venim a posar el cor inquiet en mans del Senyor. Que esta Eucaristia ens faça descansar en ell i mirar el futur amb esperança serena.