Jornada mundial del Migrant i del Refugiat

El diumenge 27 de setembre se celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Any rere any, esta jornada ens convida a centrar la nostra atenció en diferents aspectes del complex fenomen migratori. El fet de veure’s obligats a abandonar el propi país per a buscar un futur amb condicions de vida dignes o, cosa que és encara més dramàtic, per a buscar un lloc segur per a viure, és sempre una font de sofriment. La celebració d’esta jornada ens ha de portar a tindre una mirada de fe sobre les persones que estan passant per esta situació difícil i a posar-les en la presència de Déu en la nostra oració. No oblidem que, encara que este fenomen té implicacions polítiques, la mirada de la fe va més enllà d’elles, perquè ens convida a veure a qui passa necessitat, com un fill de Déu i germà en Crist. Les persones més vulnerables i necessitades ocupen el primer lloc en el cor del Pare. El lema d’enguany (Fins i tot un només d’estos xicotets), és una invitació a parar la nostra atenció als menors que es veuen directament afectats per l’experiència de la migració i la fugida, a no ser indiferents davant els drames humans que s’amaguen darrere de cada història personal i a no oblidar que la nostra actitud davant ells com a creients ha d’inspirar-se en tot moment en les paraules del Senyor: “qui acull a un xiquet com este en el meu nom, m’acull a mi” (Mc 9, 37). Els menors, ens ha recordat el Papa en el seu missatge per a esta jornada “són els més vulnerables dins dels fluxos migratoris mundials… Les responsabilitats econòmiques, polítiques i militars d’este desastre són immenses”. En molts casos la dignitat d’estos menors es veu menyspreada de múltiples formes: separacions familiars, morts al llarg de les rutes migratòries, reclutament per a participar en conflictes armats, diverses formes d’explotació, violència sexual, atrocitats patides o presenciades durant el trajecte… El papa Francesc ens va recordar que els emigrants menors es troben desprotegits per tres motius: perquè són menors, estrangers i indefensos. Per això, enmig de tants drames, hem d’alegrar-nos per qualsevol gest de solidaritat de persones, institucions civils i comunitats eclesials que no actuen des de criteris excloents que polaritzen la vida social, sinó que amb el seu compromís donen testimoniatge que l’amor pot véncer la indiferència: famílies que obrin les portes de la seua casa per a donar als menors la calor d’una llar, educadors de comunitats d’acolliment, voluntaris i treballadors que es dediquen a curar les ferides invisibles d’estos xicotets. Qualsevol societat preocupada per salvaguardar la dignitat de tota persona humana hauria de valorar el compromís de les persones que sembren esperança en el cor dels menors desplaçats. En el seu missatge per a esta jornada el Papa ens recorda que tots podem assumir alguna responsabilitat: a nivell personal tots podem veure en cada un d’ells a una persona en la seua dignitat, a nivell eclesial podem oferir-los amistat, a nivell social hem de promoure instruments jurídics que garantisquen la seua protecció i no que acresca la seua angoixa. Que la nostra mirada no nasca de actituds excloents.